En aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí, i acamparen allà, davant la muntanya. Moisès pujà a la muntanya de Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica això als israelites: Vosaltres heu vist el que he fet als egipcis, i com us he pres sobre les ales igual que una àguila, i us he portat fins a mi.
Ara, doncs, si vosaltres m’escolteu i observeu les condicions de la meva aliança, sereu la meva possessió personal, a part de tots els pobles, encara que tota la terra sigui meva. Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada.»
Ex 19,2-6a
Salm Responsorial
R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d’ell amb crits d’alegria. R
Reconeixeu que el Senyor és Déu, |
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R
Que n’és, de bo, el Senyor!
perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles. R |
Sl 99,2-3.5 (R.: 3c)
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida.
Doncs bé, Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justos per la sang de Crist, amb molta més raó, per Crist, ell ens salvarà de la pena.
Perquè si vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida.
Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ara ens ha reconciliat, tenim l’honor de gloriarnos en Déu.
Rm 5,6-11
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n’apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors.»
Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són: primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el cobrador d’impostos; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes, l’Iscariot, que el va trair.
Jesús envià aquests dotze, tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-lo també sense pagar.»
Mt 9,36-10,8
"Prediqueu anunciant que el Regne de Déu és a prop"
El Senyor sap que hi ha moltes persones que desitgen sentir una paraula d’esperança: Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada...; per això va escollir els seus apòstols tal com llegim a l’evangeli d’avui. Quina és la seva missió? Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Aquesta és la Bona Notícia que han de donar a tothom, que omple d’esperança el cor dels homes: donar a conèixer que Déu és amor i estima tots els homes i dones com a Pare i vol un món de germans per tots nosaltres. I per això diu també als apòstols: Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. És a dir, lluiteu contra tota mena de mal, contra tot allò que és contrari a la felicitat dels homes, contra tot allò que els fa patir. Cal predicar la bona notícia, però cal fer-la també realitat amb la seva actuació. I encara hi ha un altre element important: No heu pagat res per rebre aquest poder, doneu-lo també sense pagar: és un signe que el diner no importa, que no és el que cal buscar; que viure en austeritat és també crear un món nou. Quan tots els cristians visquem així podrem dir que es fa realitat el que Déu va dir a Moisès: Si observeu les condicions de la meva aliança, sereu la meva possessió personal; vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada. Quan els cristians fem realitat el món nou que Déu vol, llavors podrem dir que som veritablement el poble de Déu; que s’ha realitzat el desig de Déu manifestat a Moisès. No ens ha de ser difícil de fer-ho si recordem el que ens diu sant Pau a la segona lectura: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem pecadors. No ens ha de ser gens difícil predicar un Déu que és amor, que ha donat la vida per nosaltres; que l’únic que ens demana és que sapiguem estimar com Ell. Només amb un amor així, farem realment un món nou, un món de germans amb un únic Pare: el Déu que estima tothom fins i tot els pecadors.
Mn. Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|